![]() |
|
- MISSATGE DE ROBERT TYRALA - CRACOVIA, 3 D'ABRIL 2005, FESTA DE LA MISERICÒRDIA DE CRIST Sepulto
Domino, signatum est monumentum volventes lapidem, És així que ho cantem en un motet de Quaresma, desconsolats per la mort de Jesús aquest cant esdevé una pregària especial per nosaltres, Pueri Cantores. EL SANT PARE JOAN PAU II, KAROL WOJTYLA DE CRACÒVIA, PASTOR NOSTRE I GRAN AMIC DELS PUERI CANTORES, SE N'HA ANAT AL CEL. Aquesta notícia ha omplert els nostres cors d'un gran dolor i de tristesa.
Aquest que ens ha abandonat era el nostre pare, l'home que, durant tots els anys del seu pontificat, ens deia que nosaltres érem el camí de l'Església, que ens ensenyava com viure i ens ajudava a obrir cada dia la porta del nostre cor a Jesús. És també a nosaltres que ens ha dit, ja en el seu llit de mort : "jo us buscava, vosaltres heu vingut ara cap a mi i jo us ho agraeixo". Ja que som nosaltres, Pueri Cantores, els qui estàvem aprop d'ell en el seu sofriment, amb els nostres cors, els nostres pensaments i les nostres pregàries. L'estimàvem a aquest sant que vivia entre nosaltres. Per mitjà del seu servei : paraules, actes, l'exemple de la seva vida, Déu ens ha deixat la seva bondat. En aquest Papa hi hem vist l'icona del Crist.
DURANT LA TROBADA AMB ELS
PUERI CANTORES - EL 31 DE DESEMBRE DEL 1999, EN EL DARRER CONGRÉS
A ROMA - EL PARA ENS VA DEIXAR EL SEU TESTAMENT,
deia llavors : Però el Papa no només
ens alabava, també ens posava exigències : No n'hi havia prou de quedar-nos
a l'etapa de bondat en la nostra vida, Joan Pau II ens deia : I ens ha donat per acabar, un últim
consell per la nostra vida :
Després de la mort del Sant Pare plorem, però no ens deixem emportar pel dubte ni per la desesperança. Nosaltres som homes d'esperança. És ell qui ens ha ensenyat a travessar el límit de l'esperança. Sabem que hem de cantar per Déu, ja que vivim per ell. Hem de fer del nostre cant un himne de lloança a Déu. Que les paraules del Papa, els seus actes, es quedin entre nosaltres. Que ressuscitin en nosaltres. Pel nostre cant, pel nostre amor quotidià, pel nostre treball i la nostra vida de fe, confirmem que Jesucrist viu en nosaltres. Reunim-nos en la gran pregària per Joan Pau II, el Gran, el dia del seu enterrament; que cada coral canti llavors el cant més bonic del seu repertori, pregant així pel Papa mort. Penso en vosaltres durant la pregària
a la Basílica de la Misericòrdia de Déu, a Cracòvia
- Lagiewniki, la basílica que el Papa va beneir el 2002 i on ens
retrobarem tots, així ho espero, al 2007, pel Congrés Internacional. Pare Robert Tyrala - MISSATGE DE JOSEP MARIA TORRENTS -
Molt sovint parlem de la " gran família " dels Pueri Cantores. Perquè tenim lligams profunds que ens uneixen : la fe, el nostre ministeri del cant De la mateixa manera que succeeix a totes les famílies, estem vivint uns moments que ens afecten. El Papa Joan Pau II, el pare que durant tants anys ha estat al capdavant de l'Església, es troba a les portes de la mort. No ens deixem portar pels aspectes superficials i anecdòtics que els mitjans de comunicació miren de fer-nos veure ! Hi ha dues coses importants que hauríem
de fer ara:
Estem vivint un moment de Fe. Que els cants que cantarem amb motiu d'aquests dos esdeveniments siguin la manifestació de la nostra Fe i una prova de la nostra vocació de cantaires de Déu. Preguem pel Papa Joan Pau II! Preguem perquè l'Església segueixi anunciant la Bona Nova de l'Evangeli!
Josep Maria Torrents |
![]() |