English | Polski

Letters

from Stanisław Mieszczak

Letter after Congress Roma 2010

2011-02-23

Estimats Pueri Cantores
Benvolguts pares i directors
 
El XXXVI Congrés Internacional de Pueri Cantores de Roma es va cloure oficialment l’1 de gener de 2011, en acabar la SantaMissacelebrada pel Papa a la Basílicade Sant Pere. La cloenda oficial només afecta a les seves manifestacions externes, però als cors dels participants hi ha quedat quelcom que ens permet d’assaborir-ne alguns dels seus moments més importants. El Congrés va ser molt bonic i molt emocionant; cal que reflexionem sobre el que hem viscut junts.
Cada esdeveniment important en la vida humana, sobretot en la vida del creient, deixa un rastre que de vegades és nostàlgic, però que també és motiu de profunda reflexió. D’aquesta manera el tresor de la nostra experiència humana s’enriqueix i ens fem més savis. Retornem a aquesta meravellosa experiència del Congrés i mirem d’identificar-ne els punts més significatius.
El primer que notem és el veritable esplendor de la nostra comunitat que es manifesta especialment en els congressos. És un veritable miracle! Parlem idiomes diferents, provenim de cultures diverses, però malgrat aquestes diferències nosaltres, els Pueri Cantores, ens sentim com una gran família.
També aquesta vegada a Roma, a mesura que l’aula Pau VI s’anava omplint amb l’arribada dels cors, vèiem com creixia la força de l’amistat i de la fraternitat entre nosaltres.
He utilitzat la paraula “miracle” per dir que això és molt més que un simple reagrupament de persones que es troben per atzar; no és una comunitat que només es basa en la dimensió religiosa, sinó també amb el cant, amb la pròpia fe, amb la pròpia experiència de viure com a Pueri Cantores. Comunitat significa compartir, acolliment dels altres i respecte de la seva diversitat. El fonament de la nostra comunitat és l’experiència que ve de seguir el camí traçat per Mons. Maillet.
Això significa construir la pau, basant-nos en la força de Crist: només ell ens porta la veritable pau. Trobant-lo en la celebració litúrgica, en la qual participem amb el nostre servei, ens convertim en espurnes del seu amor i la seva bondat. Vosaltres sabeu que una espurna no fa molta llum, però moltes espurnes juntes poden fer llum per il·luminar el camí. Per això és important ésser comunitat: quan estem junts, el nostre testimoni es torna més fort i més convincent i la nostra veu se sent millor. A més, no ho hem d’oblidar, la comunitat és el lloc on es descobreix més fàcilment la presència de Jesús. “On dos o tres es reuneixen en el meu nom, allí sóc jo enmig d’ells”(Mt. 18,20).
En la construcció de la nostra comunitat durant el Congrés, ens ajudava també el tema dit amb paraules tan significatives: “Deus Caritas est” – Déu és amor, paraules que no ens deixen indiferents. Aquest pensament s’ha gravat en la nostra memòria i en el nostre cor. Quantes vegades hem cantat junts la “tornada” d’aquest himne! La repetició continuada d’aquestes paraules era com una meditació que ens semblava mostrar Déu. Podem dir que hem tingut una experiència comuna de Déu, que en la persona de Jesucrist es dóna a conèixer a l’home com algú que ens estima.
Heus ací com s’està construint una comunitat, la comunitat dels Pueri Cantores! Aquesta comunitat està formada per gent que amb la bellesa del seu cant sap trucar a la porta del cel, gairebé superant les possibilitats humanes. Són persones que amb tanta cura i sovint amb esforç preparen el seu servei litúrgic, conscients que així ajuden a Deu a entrar en els cors humans i ajuden els homes a elevar-se cap al cel. Són persones que saben anunciar l’Evangeli cantant les seves lloances. Són nenes i nens que amb joia, amor, optimisme i fe saben fer que els altres s’atansin a Crist.
Però la cosa més important en tot això és que siguem senzillament...de Crist!
En aquesta perspectiva, hem de detenir-nos una mica sobre la trobada amb el Sant Pare, en la nostra pregària per la pau a l’església de Santa Maria “sopra Minerva”, en el testimoni donat en diverses parròquies de Roma i en el que hem experimentat en la Basílicade Santa Maria la Majordurant el Concert de Gala. Cal no oblidar la presència de Sant Domenico Savio, que ens permet conservar en els nostres cors la veritable joventut. Tornarem a aquests temes en les pròximes cartes.
 
Us desitjo molta pau i alegria!
 
p. Stanislaw Mieszczak SCJ
Consiliari FIPC
 
Cracòvia, 13 de febrer de 2011

Back to all letters