English | Polski

Letters

from Robert Tyrała

Letter for Ecclesiastical Assistant's of FIPC

2011-07-22

Cracòvia, 23 de juny de 2011
Solemnitat del Corpus Christi
 
 
Estimats sacerdots
P. Stanislaw Mieszcak SCJ, assistent eclesiàstic FIPC,
Assistents eclesiàstics de les Federacions de Pueri Cantores,
Assistents eclesiàstics dels cors de les Federacions,
 
En l’Eucaristia, que cadascun de nosaltres avui adora i celebra amb una atenció particular, i que nosaltres portem a les places dels nostres pobles y ciutats en una processó solemne, és on trobem el sentit de la nostra vida sacerdotal. En l’Eucaristia cada un de nosaltres neix com a sacerdot i ella ens ajuda a créixer espiritualment. De fet la nostra força ve de l’Eucaristia. Davant de Jesús que està present en el Santíssim Sagrament, ens agenollem plens de veneració i preguem pel poble que ens ha estat confiat. Avui és la festa de Crist present en l’Eucaristia, però avui també és la festa de cada un de nosaltres. Sense l’Eucaristia el nostre sacerdoci no existiria. És la festa de la nostra unió sacerdotal. Vivim en diferents continents i en diverses cultures, però nosaltres estem units pel sacerdoci i el servei a l’Eucaristia. En ella trobem la força que cal per a continuar l’anunci de la Bona Nova. Jesús mateix, present en el Santíssim Sagrament, dóna el veritable sentit a la nostra vida i a la nostra vocació.
 
Aquesta és, estimats germans la veritable raó que m’ha portat a escriure-us una carta, una carta de salutació fraterna a tots els qui feu el vostre servei pastoral als Pueri Cantores de tot el món. Vull manifestar-vos el meu agraïment i la meva solidaritat amb tots vosaltres. El nostre servei als Pueri Cantores és molt important i necessari. En la perspectiva sagramental, sobretot mitjançant l’Eucaristia, ens trobem amb els nostres joves cantors i les seves famílies, amb els directors de cor que ajuden els cantaires. Us agraeixo molt especialment el vostre compromís, la vostra generositat, el vostre servei responsable i tot el que feu pels Pueri Cantores, pel més petit de tots ells en tot el món. El vostre treball mai serà prou valorat. La nostra Federació va ser fundada per un sacerdot, amb l’ajut de tants sacerdots que van col·laborar amb ell des de l’inici. Actualment la major part de la responsabilitat està en mans dels laics i nosaltres els hem d’ajudar. Us demano de cor que no deixeu sols els laics, els nostres grans amics, en la recerca de Déu en l’home. Pensem en tots els presidents, directors de cor, ajudants, en tots aquells que portem en el nostre cor quan preguem. Ells ens necessiten i esperen molt del nostre ajut.
 
Viatjant d’una part a l’altra del món, visitant les diferents Federacions, us trobo sovint a molts de vosaltres i veig la vostra dedicació i el vostre treball. A vegades em ve al cap la idea d’agenollar-me davant vostre i besar les vostres mans sacerdotals, com es feia en acabar la primera missa: aquestes mans que beneeixen i que ajuden, aquestes mans que porten el guariment que ve de Déu. Fem el nostre servei específic, junt amb els altres serveis importants també, estiguem convençuts que servim a Déu que està present en els nostres petits cantaires. Hem de tenir clar que són el veritable futur de l’Església. Només Déu sap com n’és d’educador el vostre treball, l’ocupar-se d’un sol cor, d’un sol cantaire. La formació d’un jove, d’un bon cristià, produeix fruits en la seva vida adulta. Els ensenyem com s’ha de saber escollir entre el bé i el mal. Ajudem-los a  dialogar amb Déu; potser caldrà que nosaltres al començament els ajudem. Aquest és un treball pel futur de l’Església. Si podem contribuir a protegir la presència de Déu en el cor dels nostres cantaires, en els nostres cors, aleshores a la fi  del temps Déu mateix ens obrirà les portes del seu Regne dient: vine, servent bo i fidel… Gràcies pel vostre treball. No us desanimeu. Mirem de trobar nous mètodes per fer més viva la presència de Déu en el cor dels Pueri Cantores de tot el món. Aquí és on apareix la necessitat de la vostra aportació per elaborar un programa  de l’espiritualitat dels Pueri Cantores. La vostra aportació es basa en el fet que celebreu tantes misses, que escolteu tantes confessions i els feu assaborir la gràcia de la reconciliació amb Déu y amb els homes! La vostra aportació es manifesta també en l’adoració i l’oració per aquests joves.
 
Hi ha encara molts llocs on és necessari el servei d’un sacerdot. Hi ha persones que el necessiten tant, que esperen, i per això us demano de fer-ho amb un cor ben generós. Sabem que la nostra ajuda es manifesta especialment mitjançant l’oració. Recordo el que deia Joan Pau II, quan uns dies després de la seva elecció s’adreçà als seus col·laboradors per a preguntar-los què havia de fer un Papa. Un va dir que s’havia d’enderrocar el comunisme, d’altres que calia oposar-se al materialisme, i ell els respongué: sabeu que penso que el Papa hauria de resar més. Això ell ho feia de debò. Per això us vull fer una proposta: que nosaltres els sacerdots dels Pueri Cantores, presents per tot el món, ens puguem unir formant un sol cor de pregària i cada dia puguem oferir la nostra Hora media per tots els que formen la  família dels Pueri Cantores. Aquest és el nostre compromís. Ja fa un temps que ho faig i us convido a fer-ho també.
 
Finalment tinc una altra idea que vull compartir amb vosaltres. Veig clarament en la perspectiva d’aquests dos últims anys, com el Senyor obra amb el seu poble. El Senyor dóna la seva gràcia al seu poble. A més  he vist com la seva Església està viva entre nosaltres. Els nostres cantaires són el futur de la nostra Església i potser en el futur ens substituiran. Preguem també per les vocacions al sacerdoci i a la vida religiosa en la comunitat dels Pueri Cantores. Nostre Senyor ha dit: us coneixeran pels vostres fruits. Que siguem reconeguts com autèntics deixebles del Crist.
 
Us demano que abracem amb la pregària l’Església viva – icona de Crist en els Pueri Cantores.
 
Robert Tyrala, president FIPC

Back to all letters