Letters

Other languages

Français

Deutsch

Español

Catala

Italiano

11th Anniversary of John Paull II’s departure to the House of Father

Robert Tyrala

2.4.2016

Dear Pueri Cantores, So many feelings and so many good thoughts accompany us today when we are commemorating the Holy Father John Paul II. There are so many memories of meetings which invariably edified and reached our hearts. So many of us still preserve the dear memories of meeting with the Saint Pope. This Supreme Pontiff was given to us by God, to serve as a prophet teaching the world about the meaning of eternity. He was sent to us and to the whole world so as to proclaim the Message of the Divine Mercy. Sister Faustina Kowalska received the Message of the Divine Mercy through God’s revelations, yet it was John Paul II who propagated this hope for the world, assuring us that God is rich in mercy. When he met Pueri Cantores at the turn of the two centuries, at our Congress in Rome on 31 December 1993, he addressed us with these words: May your singing cross the borders! You know that a word “angel” means “a messenger”. You are somehow messengers of divine joy and are sent to show, through your singing, that faith is stronger that doubt, hope stronger than hopelessness, and charity more powerful than death. I do believe that these words still resound in us and that they still touch the hearts of Pueri Cantores all over the world. Maybe it is the way we should deliver God’s message: through joy, faith, love and hope which cross the borders!  And it is the message still relevant today! The world needs our propagating the Gospel of Jesus through valuable music for, as the great Pontiff said himself in 2002 at the consecration of the Shrine of the Divine Mercy in Cracow – the same temple where we held our Congress in 2007: May the binding promise of the Lord Jesus be fulfilled: from here there must go forth “the spark which will prepare the world for his final coming”, and it is the spark which must be kindled on and on! This fire of mercy needs to be passed on to the world because it isin the mercy of God the world will find peace and mankind will find happiness! God is Merciful, and as reminded to us all by Pope Francis at the beginning of his pontificate: He does not tire of forgiving us. Let us then constantly re-open our hearts to His acting. Let us proclaim through our singing His message which is the hope for the world. The Lord sends us today as the apostles of His mercy – here and now. If we receive His gift of forgiving, we will be able to share it with others. Such are also my feelings towards you. Thus I would like to encourage you all again to testify bravely before people that God is our life and resurrection, that such faith brings merciful acts and life finds its sense in the love of our Saviour. My term of presidential office expires in one year and a half. And it is my greatest desire to visit, during this time, all national Federations, so as to give hope and strength in your work for the glory of God and for the benefit of man. Therefore, as a token of my appreciation and gratitude to all of you I would like to visit your countries. I also very much wish that these meetings would be the times of unity, my listening to your matters and offering inspiration and hope for the coming years of your work and activity. The International Federation is a great family only because you are part of it. The strength of our community derives from unity in diversity, from our mutual understanding and respect. We really can rejoice at the successes of others as well as share their problems. I still have in mind your cordiality and the good I could experience while visiting you throughout those past years. The moments specially engraved in my memory are the magnificent mutual prayers in the Congo and Burundi; hope-giving visits to Sri Lanka and India; the experience of the Love of the Church in the South Korea, Brazil, the USA and Canada; the enormous hearts in Mexico; the wisdom of the Church of France, Germany, Switzerland and Austria; the joy and vivacity in Catalonia, Spain and Italy; the solid fundamentals of our community in Sweden and Ireland; excellent service for the Church in Belgium and the Netherlands. My home-country Federation in Poland shall always remain in my heart.  I am so happy with your accomplishments, particularly with the spiritual ones and I am always keen to hear about them. I also try to assist you in your experiences, saying the Breviary for Pueri Cantores every day. I am so proud of the fact that over those years we have always been together. It is our immense strength and I pray to God so that it would remain as such. I am grateful that each of you stays equal in such a big and versatile community. Each Federation, regardless of the date of its foundation and years of experience, number of choirs, whether developing or facing crisis, constitutes one self-respecting family which, in the name of God Almighty, uses the language of music so as in this way to propagate the Gospel of Salvation. Each Federation is equally important and needed in our international family. We are allied by so many bounds of friendship and it is our most precious treasure. Let me thank your Presidents and Correspondents, all Choirmasters and Guardians of the Choirs, all Ecclesiastical Assistants and you – marvelous Choristers and your Parents – for this unity. It is truly the real unity of the Church! It is the true and living Church. The Resurrected Christ lives in us! He is our strength and our hope! There are enormous challenges before us and the International Congresses, in Rio de Janeiro in 2017 and in Barcelona in 2018. That is why I would like to ask you already now to start preparing for these celebrations of hope and youth in the Church. May your enthusiasm for receiving God’s grace grow, may your hearts and acts testify your faith. Please, develop your music skills as well for a good church musician is a good musician in general. I ask the Merciful God to bestow on us His grace. And let us kindle this spark of God’s grace which is in us. I embrace you all with 2002 John Paul II’s invocation, praying for the whole Pueri Cantores family in every corner of the globe. God, merciful Father, in your Son, Jesus Christ, you have revealed your love and poured it out upon us in the Holy Spirit, the Comforter, We entrust to you today the destiny of the world and of every man and woman. We entrust to you the whole community of Pueri Cantores Bend down to us sinners, heal our weakness, conquer all evil, and grant that all the peoples of the earth may experience your mercy. In You, the Triune God, may they ever find the source of hope. Eternal Father, by the Passion and Resurrection of your Son, have mercy on us and upon the whole world! Amen.

Très chers Pueri Cantores,

Beaucoup de sentiments et de bonnes pensées nous accompagnent aujourd’hui, lorsque nous nous rappelons du Saint Père Jean Paul II. Nous pensons aux nombreuses rencontres vécues avec Lui, toujours édifiantes et qui touchaient les cœurs de chacun et chacune de nous. Combien parmi nous, nous avons de merveilleux souvenirs des rencontres avec ce Bon Pasteur! Il nous a été donné par Dieu comme un prophète qui rappelait au monde la destination de l’éternité. Il nous a été envoyé à nous et au monde entier pour annoncer le Message de la Divine Miséricorde. Sœur Faustina Kowalska a écouté ce message lors de ses apparitions, mais ce fut Jean Paul II qui a montré cette espérance à tout le monde et nous a persuadés que Dieu est riche en miséricorde. Au tournant du millénaire, le Grand Pape a rencontré les Pueri Cantores à l’occasion du Congrès qui a eu lieu à Rome, le 31 décembre 1993. À cette occasion il nous a dit: “que votre chant outrepasse le frontières! Sachez que le mot ange signifie envoyé. C’est ainsi que vous aussi, à votre façon, vous êtes envoyés à répandre la joie de Dieu et à montrer par votre chant que la foi est plus forte que le doute, que  l’espérance est plus forte que le désespoir, que l’amour est plus fort que la mort”. Je pense que ces mots résonnent encore aujourd’hui dans nos oreilles, pour atteindre les cœurs des Pueri Cantores du monde entier. Peut-être c’est ainsi que doit s’exprimer notre vocation: traverser les frontières avec la joie, la foi, l’espérance et l’amour! Ce message reste toujours actuel! Le  monde a toujours besoin de notre annonce de la Bonne Nouvelle de Dieu à travers les valeurs de la musique. Alors que, comme le dit le Pape lui-même en 2002, lors de la dédicace du Sanctuaire de la Divine Miséricorde à Cracovie – au même endroit où nous avons célébré notre Congrès en 2007 – «s’accomplisse la promesse du Seigneur Jésus: d’ici doit sortir l’étincelle qui préparera le monde pour sa dernière venue» (cf. Journal, 1732 – éd. it. p. 568). «Il faut allumer cette étincelle de la grâce de Dieu. Il faut transmettre au monde ce feu de la miséricorde. Dans la miséricorde de Dieu le monde trouvera la paix, et l’humanité le bonheur! » Dieu est miséricordieux et aussi, tel que dès le début de son pontificat nous le rappelle à tous le Pape François: « Il ne se lasse jamais de nous accorder cette grâce ». Continuons à ouvrir grand nos cœurs à l’action de cette grâce! Répandons aussi par le chant ce message qui constitue l’espérance pour le monde! Aujourd’hui le Seigneur nous envoie comme des apôtres de la miséricorde, ici et maintenant. Ayant reçu de Lui le don du pardon, sachons le partager avec les autres. Ce sont mes sentiments envers vous. Je voudrais convaincre tout le monde, encore une fois, à donner un témoignage courageux devant tout le monde que Dieu est notre vie et notre Résurrection, que nos œuvres de miséricorde proviennent de cette foi et que la vie a un sens dans l’amour du Sauveur.
Il manque encore un an et demi pour la conclusion de mon mandat de président de la FIPC. Je voudrais, pendant cette période qui me reste, visiter à nouveau toutes les Fédérations nationales pour renforcer l’espérance et la motivation pour le travail consacré à la gloire de Dieu et au bien de l’homme. Je ferai volontiers – comme signe de ma reconnaissance pour vous tous – le voyage à tous vos Pays. Je souhaite que nos rendez-vous soient des moments d’unité, d’une écoute attentive de vos voix et que je puisse vous communiquer l’enthousiasme de l’espérance pour les prochaines années de votre activité. La Fédération Internationale est une merveilleuse famille parce que c’est vous qui la formez. La force de notre communauté est l’unité dans la diversité, la compréhension et le respect mutuel. Réjouissons-nous pour le succès des autres et partageons ensemble leurs problèmes.
Je me souviens de la gentillesse et de l’amabilité que vous m’avez offerte quand je vous ai rencontrés au long de ces années. D’une façon spéciale je me souviens des très beaux moments de la prière commune au Congo et Burundi, de la visite pleine d’espérance à Sri Lanka et en Inde, de l’expérience de l’amour de l’Église en Corée du Sud, au Brésil, aux USA et au Canada, de l’expérience d’un très grand cœur au Mexique, de la sagesse de l’Église en France, en Allemagne, en Suisse et en Autriche, de la joie et de la spontanéité en Catalogne, en Espagne et en Italie, des bons fondements de notre communauté en Suède et en Irlande, du service à la mission de l’Église en Belgique et en Hollande, j’ai toujours bien présente dans mon cœur ma Fédération d’origine, la Fédération polonaise. Je suis heureux pour vos progrès, spécialement sur le plan spirituel, qui me réjouissent quand j’entends comment vous vous dévouez. J’essaie aussi de vous accompagner quand vous avez des difficultés. Tous les jours je prie pour les Pueri Cantoreslors de la Liturgie des Heures. Je suis fier de vous que nous ayons réussi à être ensemble pendant ces années. C’est une force immense et je demande au Seigneur qu’il soit toujours ainsi. Je vous remercie que chacun de nous se considère semblable aux autres dans une communauté si grande et variée. Chaque fédération, peu importe qu’elle soit la première où la dernière qui a été créée, qu’elle soit grande ou petite par le nombre des chœurs, en plein développement ou en crise, est une famille pleine de respect mutuel, qui au nom de Dieu Tout-puissant, en utilisant le langage de la musique, de cette façon elle annonce la Bonne Nouvelle du Salut. Chaque fédération est aussi importante et nécessaire pour la famille internationale. Nous sommes unis par tant de liens d’amitié qui sont notre trésor le plus précieux. Je remercie les présidents et correspondants de nos Fédérations, tous les directeurs et responsables des cœurs, les assistants ecclésiastiques, et vous, chanteurs fantastiques ensemble avec vos très chers parents. C’est une véritable communauté de l’Église. C’est une Église vive et authentique. Le Seigneur Ressuscité vit en nous! Il est notre force et notre espérance!
Devant nous il y a de grands défis et le Congrès International en 2017 à Rio de Janeiro et en 2018 à Barcelone. Je vous le recommande, préparez-vous déjà maintenant pour cette fête d’espérance et de jeunesse de l’Église. Qu’il ne nous manque pas l’enthousiasme pour recevoir la grâce de Dieu, que nos cœurs et nos œuvres témoignent la foi que nous  confessons! S’il vous plaît, travaillez bien pour le développement musical, car un bon musicien ecclésial sera aussi un bon musicien en général.
Je demande à Dieu Miséricordieux de vous accorder sa grâce. Et s’il vous plaît: allumons l’étincelle de la grâce de Dieu qui est en nous. J’embrasse chacune et chacun de vous avec la prière de Jean Paul II en 2002, en priant pour toute notre famille Pueri Cantoresdans tous les coins du monde:
Dieu, Père miséricordieux,
Qui as révélé Ton amour par ton Fils Jésus Christ,
Et que tu l’as versé sur nous dans le Saint Esprit, Consolateur,
Nous Te confions aujourd’hui le destin du monde et de chaque homme.
Je te confie toute la communauté des Pueri Cantores.
Incline-toi vers nous, pécheurs,
Guéris notre faiblesse,
Sois le vainqueur de tout mal,
fais que tous les habitants de la terre
éprouvent ta miséricorde,
pour que en Toi, Dieu Un et Trinitaire,
ils trouvent toujours la source de l’espérance.
Père Éternel,
par la douloureuse Passion et la Résurrection de ton Fils,
aie pitié de nous et du monde entier! Amen.

Liebe Pueri Cantores,

wir werden von so vielen Emotionen und guten Gedanken begleitet, wenn wir heute des  Heiligen Vaters Johannes Paul II. gedenken. Wir erinnern uns an zahlreiche Treffen mit ihm, die für jeden und jede von uns erbaulich waren und tief in unsere Herzen eindrangen. Viele von uns pflegen noch die Erinnerung an die Begegnungen mit ihm als einem guten Hirten. Er wurde uns von Gott gegeben, wie ein Prophet, der die Leute in der ganzen Welt daran erinnert, dass sie für das ewige Leben bestimmt sind. Er wurde zu uns und in die ganze Welt entsandt, um die Botschaft über die Göttliche Barmherzigkeit zu verkünden. Zwar hat Schwester Faustyna Kowalska diese Botschaft in ihrer Offenbarung gehört, aber Johannes Paul II. zeigte der Welt die Hoffnung und war darum bemüht, uns davon zu überzeugen, dass Gott reich an Erbarmen ist. Zur Jahrtausendwende traf er sich am 31. Dezember 1993 in Rom mit Pueri Cantores und sagte uns damals: Euer Gesang überschreite die Grenzen! Ihr wisst, dass das Wort Engel einen „Entsandten“ bedeutet. Ihr seid auf gewisse Art und Weise entsandt, um die Freude Gottes zu verbreiten und durch den Gesang zu zeigen, dass der Glaube stärker als Verzweiflung, dass die Hoffnung stärker als Hoffnungslosigkeit und dass die Liebe stärker als der Tod ist. Ich glaube, dass diese Worte in unseren Ohren immer noch klingen und die Herzen von Pueri Cantores in aller Welt berühren. Vielleicht gerade darin sollte sich unsere Botschaft äußern, um durch die Freude, den Glauben, die Hoffnung und die Liebe die Grenzen zu überschreiten! Diese Botschaft ist nach wie vor aktuell. Die Welt braucht immer noch unsere Verkündigung der guten Nachricht über Gott mittels wertvoller Musik. Wie das derselbe Papst im Jahre 2002 während der Weihe des Heiligtums der Göttlichen Barmherzigkeit in Krakau-?agiewniki – wo wir später im Jahre 2007 unseren Kongress gefeiert haben – gesagt hatte: Möge sich die Verheißung des Herrn Jesus Christus erfüllen: Von hier wird »ein Funke hervorgehen, der die Welt auf Mein endgültiges Kommen vorbereitet“. Diesen Funken der Gnade Gottes müssen wir entfachen und dieses Feuer des Erbarmens an die Welt weitergeben, im Erbarmen Gottes wird die Welt Frieden und der Mensch Glückseligkeit finden!Gott ist barmherzig – daran erinnert seit dem Beginn seines Pontifikats Papst Franziskus – und wird nicht müde seine Vergebung anzubieten. Öffnen wir unaufhörlich unsere Herzen für diese Gnade. Verkünden wir durch unseren Gesang diese Botschaft, die die Hoffnung für die Welt ist. Gott sendet uns als Apostel des Erbarmens – heute, hier und jetzt. Wenn wir das Geschenk seiner Vergebung annehmen, dann werden wir in der Lage sein, dieses mit anderen zu teilen. So sind auch meine Gefühle zu euch. Ich möchte nochmals euch alle dazu bewegen, vor den Menschen mutig zu bekennen, dass Gott unser Leben und Auferstehung ist, dass unsere Taten solchem Glauben entspringen, und dass das Leben in der Liebe des Heilands seinen Sinn bekommt.
Als Präsident von FIPC bleibe ich noch anderthalb Jahre im Amt. Ich möchte gern in dieser Zeit noch einmal alle Landesverbände besuchen. Euch die Hoffnung und die Kraft zur Arbeit zur Ehre Gottes und zum Nutzen des Menschen geben. Deswegen mache ich mich gerne aus Dankbarkeit auf den Weg in eure Länder. Ich wünschte mir, dass diese Treffen die Zeit der Einheit, des Zuhörens und der Hoffnung für die folgenden Jahre eurer Arbeit sind. Der Internationale Verband ist eine wunderbare Familie, weil ihr diese Familie bildet. Die Macht unserer Gemeinschaft ist die Einheit in der Vielfalt, das gegenseitige Verstehen und der gegenseitige Respekt. Wir vermögen es, uns über die Erfolge der anderen zu freuen und die Schwierigkeiten zusammen zu überwinden.
Ich erinnere mich daran, wie viel Gutes und Wohlwollen ich in den vergangenen Jahren eurerseits erfahren habe. Ich denke besonders gern an die wunderbaren Augenblicke des gemeinsamen Gebets in Kongo und Burundi, an den hoffnungsvollen Besuch in Sri Lanka und Indien, an die Erfahrung der Liebe in Südkorea, Brasilien, in den USA und in Kanada, an die Erfahrung des großen Herzens in Mexiko, an die die Erfahrung der Weisheit in Frankreich, Deutschland, in der Schweiz und in Österreich; ich erinnere mich an die Spontaneität in Katalonien, Spanien und Italien; ich denke an die guten Fundamente unserer Gemeinschaft in Schweden und Irland. Ich denke an den Dienst für die Kirche in Belgien und in den Niederlanden. In meinem Herzen bleibt immer mein heimischer Verband in Polen. Ich freue mich riesig über eure Erfolge und Leistungen, vor allem über die geistigen, von denen ich immer sehr gerne höre. Ich bemühe mich auch, mit euch da zu sein, wenn das Schicksal euch zu schaffen macht. Jeden Tag bete ich für Pueri Cantores während meines Stundengebets. Ich bin stolz auf euch, dass wir all diese Jahre zusammen sind. Das ist unsere große Macht und ich bitte Gott, dass es so immer sein möge. Ich danke euch, dass jeder von uns in dieser großen und vielfältigen Gemeinschaft gleich ist. Jeder Verband – egal, wann er entstanden ist, ob er zahlreich ist oder weniger Mitglieder hat, egal, ob er sich entwickelt oder gerade eine Krise durchmacht – ist eine auf dem Respekt gebaute Familie, die im Namen des allmächtigen Gottes die gute Nachricht über das Heil verkündet, indem sie sich der Musik bedient. Jeder Verband ist in der internationalen Familie gleich wichtig und wertvoll. Wir sind mit vielen Freundschaftsbanden verbunden und das ist unser größter Schatz. Ich danke den Präsidenten für die Einheit, ich danke den Korrespondenten unserer Verbände, allen Chorleitern und Chorbetreuern, allen Geistlichen Assistenten. Ich bedanke mich bei euch, liebe Chorsänger und liebe Eltern. Das ist eine wahre Gemeinschaft der Kirche. Das ist die wahre und lebendige Kirche. Der auferstandene Herr lebt in uns. Er ist unsere Kraft und unsere Hoffnung!
Wir stehen vor großen Herausforderungen; ich meine damit die internationalen Kongresse 2017 in Rio de Janeiro und 2018 in Barcelona. Ich bitte euch, bereitet euch schon jetzt gut auf dieses Fest der Hoffnung und Liebe der Kirche vor. Es fehle uns nicht an Enthusiasmus in der Aufnahme der Gnade Gottes, unsere Herzen und Taten mögen von unserem Glauben zeugen. Ich bitte euch auch, entwickelt euch auf dem musikalischen Gebiet. Denn ein guter Kirchenmusiker ist ein guter Musiker überhaupt.
Ich bitte den barmherzigen Gott, uns seine Gnade zu schenken. Bitte, entfachen wir den Funken der Gnade Gottes, die in uns ist. Mit dem Gebet des Johannes Paul II. von 2002 möchte ich euch alle umfassen, ich bete für die ganze Familie Pueri Cantores in aller Welt:

Gott, barmherziger Vater,
der Du Deine Liebe in Deinem Sohn Jesus Christus offenbart
und über uns ausgegossen hast im Heiligen Geist, dem Tröster,
Dir vertrauen wir heute die Geschicke der Welt und jedes Menschen an.
Dir vertrauen wir die ganze Gemeinschaft Pueri Cantores an. 
Neige dich zu uns Sündern herab,
heile unsere Schwäche,
besiege alles Böse,
hilf, dass alle Menschen der Erde Dein Erbarmen erfahren,
und in Dir, dem dreieinigen Gott, die Quelle der Hoffnung finden.
Ewiger Vater,
um des schmerzvollen Leidens und der Auferstehung Deines Sohnes willen,
habe Erbarmen mit uns und mit der ganzen Welt!
Amen.

Muy queridos Pueri Cantores,

Tantos sentimientos y buenos pensamientos nos acompañan hoy, cuando recordamos al Santo Padre Juan Pablo II. Nos vienen a la memoria numerosos encuentros vividos con Él, siempre edificantes y tocando el corazón de cada una y cada uno de nosotros. ¡Cuántos   recuerdos maravillosos de los encuentros con aquel Buen Pastor! Él nos fue dado por Dios como profeta que recordaba al mundo su destino hacia la eternidad. Nos fue mandado a nosotros y al mundo entero para anunciar el Mensaje de la Divina Misericordia. Sor Faustina Kowalska sintió aquel mensaje en sus apariciones, pero fue Juan Pablo II quien mostró esta esperanza a todo el mundo y nos persuadió que Dios es rico en misericordia. Entre los dos milenios, el Gran Papa encontró a los Pueri Cantores durante el Congreso que tuvimos en Roma, el 31 de diciembre de 1993. En aquella ocasión nos dijo: “¡que vuestro canto sobrepase las fronteras! Sabed que la palabra ángel significa enviado. Así, a vuestra manera, vosotros también sois enviados a difundir la alegría de Dios y a mostrar con vuestro canto que la fe es más fuerte que la duda, que la esperanza es más fuerte que la desesperación, que el amor es más fuerte que la muerte”. Pienso que estas palabras todavía resuenan en nuestros oídos, uniendo a los coros de los Pueri Cantores de todo el mundo. Quizás en esto debe expresarse  nuestra vocación: cruzar las fronteras por medio de la alegría, de la fe, de la esperanza y del amor! Este mensaje permanece siempre actual! El mundo necesita siempre nuestro anuncio de la Buena Noticia de Dios por medio de los valores de la música. Para que, como dijo el mismo Pontífice el año 2002, durante la dedicación del Santuario de la Divina Misericordia en Cracovia – el mismo donde celebramos nuestro Congreso el año 2007 – “se cumpla la promesa del Señor Jesús: de aquí debe salir «la chispa que preparará el mundo en su última venida» (cf. Diario, 1732 – ed. it. p. 568). Tenemos que encender esta chispa de la gracia de Dios. Tenemos que transmitir al mundo este fuego de la misericordia. En la misericordia de Dios el mundo encontrará la paz, y el hombre la felicidad!” Dios es misericordioso y también, como desde el inicio de su pontificado reitera a todos el Papa Francisco: “Él no se cansa nunca de concedernos esta gracia”. Sigamos abriendo nuestros corazones a la acción de esta gracia! Difundamos también cantando este mensaje que es la esperanza para el mundo! Hoy el Señor nos manda como apóstoles de la misericordia, aquí y ahora. Habiendo recibido de Él el don del perdón, sepamos compartirlo con los demás. Estos son mis sentimientos para vosotros. Quisiera convenceros a todos, una vez más, para dar testimonio valiente ante la gente que Dios es nuestra Vida y nuestra Resurrección, que nuestras obras de misericordia provienen de esta fe y que la vida tiene sentido en el amor del Salvador.
Falta todavía un año y medio para la conclusión de mi mandato como presidente de la FIPC. Quisiera en este período de tiempo visitar nuevamente a todas las Federaciones nacionales para fortalecer las esperanzas y motivaciones en el trabajo dedicado a la gloria de Dios y al bien del hombre. Afrontaré con gusto – como signo de mi agradecimiento a todos vosotros – los viajes a vuestros países. Deseo que nuestros encuentros sean momentos de unidad, de una escucha atenta de vuestras voces y que os den un impulso de esperanza para los años futuros de vuestra actividad. La Federación Internacional es una familia estupenda porque la formáis vosotros. La fuerza de nuestra comunidad es la unidad en la diversidad, la comprensión y el respeto mutuo. Sepamos alegrarnos de los éxitos de los demás y vivir juntos las dificultades.
Recuerdo la bondad y cordialidad que me habéis ofrecido cuando he ido a visitaros estos años pasados. De manera especial recuerdo los momentos bellísimos de la oración común en el Congo y en Burundi, la visita llena de esperanza a Sri Lanka y a la India, la experiencia del amor de la Iglesia en Corea del Sur, Brasil, USA y Canadá, la experiencia de un grandísimo corazón en México, la sabiduría de la Iglesia en Francia, Alemania, Suiza y Austria, la alegría y espontaneidad en Cataluña, España e Italia, los buenos fundamentos de  nuestra comunidad en Suecia y en Irlanda, el servicio a la misión de la Iglesia en Bélgica y en Holanda. Llevosiempre en el corazón a mi Federación de origen, la Federación polaca.Me alegran vuestros progresos, especialmente los espirituales, de los cuales oigo hablar siempre con alegría. Quiero también acompañaros en los momentos de prueba. Cada día rezo por los Pueri Cantoresen la Liturgia de las Horas. Estoy orgulloso de lo que hemos logrado hacer unidos durante estos años. Es una gran fuerza y pido al Señor que siempre siga así. Os agradezco que cada uno de nosotros esté a la par de los demás en una comunidad tan grande y variada. Cada federación, no importa que sea la primera o la última según la fecha de su formación, ya sea grande o pequeña por el número de sus coros, en desarrollo o en crisis, es una familia con un respeto recíproco, que en el nombre de Dios Omnipotente, usando el lenguaje de la música, de esta forma anuncia la Buena Nueva de la Salvación. Cada federación es igualmente importante y necesaria para la familia internacional. Nos unen tantos lazos de amistad que son nuestro tesoro más precioso. Doy las gracias a los presidentes y corresponsales de nuestras Federaciones, a todos los directores y responsables de los coros, a los asistentes eclesiásticos, y a vosotros, cantores fantásticos junto con vuestros queridos padres. Somosuna verdadera comunidad de la Iglesia. Somos una Iglesia viva y auténtica. El Señor Resucitado vive en nosotros! Él es nuestra fuerza y nuestra esperanza!
Ante nosotros se presentan grandes retos, el Congreso Internacional de 2017 en Río de Janeiro y en 2018 el de Barcelona. Recomiendo que os preparéis ya desde ahora para esta fiesta de la esperanza y de juventud de la Iglesia. Que no nos falte entusiasmo para recibir la gracia de Dios, que nuestros corazones y las obras den testimonio de la fe que profesamos! Por favor, continuad también con el progreso musical, ya que un buen músico de la Iglesia significa un buen músico en general.
Pido a Dios Misericordioso que os conceda su gracia. Y os lo ruego: encendamos la chispa de la gracia de Dios que está en nosotros. Os abrazo a cada una y cada uno de vosotros con la oración de Juan Pablo II en 2002, rezando por toda nuestra familia de Pueri Cantoresen todos los rincones del mundo:
Dios, Padre misericordioso,
que has revelado Tu amor en tu Hijo Jesucristo,
y lo has derramado sobre nosotros en el Espíritu Santo, Consolador,
Te confiamos hoy los destinos del mundo y de cada hombre.
Te confío toda la comunidad de Pueri Cantores.
Inclínate sobre nosotros pecadores,
fortalece nuestra debilidad,
derrota todos los males,
haz que todos los habitantes de la tierra
experimenten tu misericordia,
para que en Ti, Dios Uno y Trino,
encuentren siempre la fuente de la esperanza.
Padre Eterno,
por la dolorosa Pasión y la Resurrección del tu Hijo,
ten misericordia de nosotros y del mundo entero! Amén.

Molt estimats Pueri Cantores,

Tants sentiments i bons pensaments ens acompanyen avui, mentre recordem el Sant Pare Joan Pau II. Ens vénen a la memòria nombroses trobades viscudes amb Ell, sempre edificants i que ens arribaven al cor de cadascun de nosaltres. Quants de nosaltres tenim records meravellosos de les trobades amb aquell Bon Pastor! Ell ens va ser donat per Déu com a profeta que recordava al món el destí cap a l’eternitat. Va ser enviat a nosaltres i a tot el món per anunciar el Missatge de la Divina Misericòrdia. Sor Faustina Kowalska va sentir aquell missatge en les seves aparicions, però va ser Joan Pau II qui va mostrar aquesta esperança a tot el món i ens va persuadir que Déu és ric de misericòrdia. A cavall dels dos mil·lennis, el Gran Papa va trobar els Pueri Cantores durant el nostre Congrés de Roma, el 31 de desembre del 1993. En aquella ocasió ens va dir: “que el vostre cant sobrepassi les fronteres! Sabeu que la paraula àngel significa enviat. Així també vosaltres, a la vostra manera, sou enviats a difondre la joia de Déu i a mostrar mitjançant el vostre cant que la fe és més forta que el dubte, que l’esperança és més forta que la desesperació, que l’amor és més fort que la mort”. Penso que aquestes paraules encara avui ressonen en les nostres oïdes, unint els cors dels Pueri Cantoresd’arreu del món. Potser que en això s’ha d’expressar la nostra vocació: travessar les fronteres gràcies a la joia, a la fe, a l’esperança i a l’amor! Aquest missatge és sempre actual! El món necessita sempre el nostre anunci de la Bona Nova de Déu a través dels valors de la música. Per tal que, com va dir el mateix Papa l’any 2002, durant la dedicació del Santuari de la Divina Misericòrdia a Cracòvia – el mateix on vàrem celebrar el nostre Congrés el 2007 – “que es faci realitat la promesa del Senyor Jesús: d’aquí n’ha de sortir «l’espurna que prepararà el món per a la seva última vinguda» (cf. Diari, 1732 – ed. it. p. 568). Cal encendre aquesta espurna  de la gràcia de Déu. Cal transmetre al món aquest foc de la misericòrdia. En la misericòrdia de Déu el món trobarà la pau, i l’home la felicitat!” Déu és misericordiós i també, com des de l’inici del seu pontificat ens ho repeteix a tots el Papa Francesc: “Ell no es cansa mai de concedir-nos aquesta gràcia”. Seguim obrint els nostres cors a l’acció d’aquesta gràcia! Difonguem també cantant aquest missatge que és l’esperança per al món! Avui el Senyor ens envia com a apòstols de la misericòrdia, aquí i ara. Havent rebut d’Ell el do del perdó, sapiguem compartir-lo amb els altres. Aquests són els meus sentiments per vosaltres. Voldria convèncer-vos a tots, una vegada més, de donar testimoni amb coratge davant de la gent que Déu és la nostra Vida i la nostra Resurrecció, que les nostres obres de misericòrdia provenen d’aquesta fe i que la vida té sentit en l’amor del Salvador.
Falta un any i mig per acabar el meu mandat com a president de la FIPC. Voldria en aquest període visitar una altra vegada totes les Federacions nacionals per reforçar les esperances i les motivacions per al treball dedicat a la glòria de Déu i al bé de l’home. De tot cor – com a signe del meu agraïment a tots vosaltres – viatjaré als vostres Països. Desitjo que les nostres trobades siguin moments d’unitat, d’una escolta atenta de les vostres veus i que us donin l’entusiasme d’esperança per als propers anys de la vostra activitat. La Federació Internacional és una família estupenda perquè la formeu vosaltres. La força de la nostra comunitat és la unitat en la diversitat, la comprensió i el respecte recíproc. Sapiguem estar contents pels èxits dels altres i viure junts les dificultats.

Recordo tota la benvolença i cordialitat que m’oferíeu quan anava a trobar-vos els anys passats. D’una manera especial recordo els moments bellíssims de la pregària comuna al Congo i a Burundi, la visita plena d’esperances a Sri Lanka i a l’Índia, l’experiència de l’amor a l’Església a Corea del Sud, Brasil, USA i Canadà, l’experiència d’un grandíssim cor a Mèxic, la saviesa de l’Església a França, Alemanya, Suïssa i Àustria, la joia i espontaneïtat a Catalunya, Espanya i Itàlia, els bons fonaments de la nostra comunitat a Suècia i a Irlanda, el servei a la missió de l’Església a Bèlgica i a Holanda. Porto sempre en el cor la meva Federació d’origen, la Federació polonesaSóc feliç pels vostres progressos, especialment els espirituals, dels que sempre sento parlar amb joia. Miro també d’acompanyar-vos en els moments de prova. Cada dia prego pels Pueri Cantoresen la Litúrgia de les Hores. Estic orgullós de vosaltres perquè hem aconseguit estar junts durant aquests anys. És la nostra força immensa i demano al Senyor que sigui sempre així. Agraeixo que cadascun de nosaltres és considerat igual que l’altre en una comunitat tan gran i variada. Cada federació, tant és que sigui la primera o l’última tenint en compte quan va començar, que sigui gran o petita pel nombre de cors, en un bon desenvolupament o en crisi, és una família que es respecta recíprocament, que en el nom de Déu Omnipotent, fent servir el llenguatge de la música, d’aquesta manera anuncia la Bona Nova de la Salvació. Cada federació és igualment important i necessària per a la família internacional. Ens uneixen tants lligams d’amistat que són el nostre tresor més preciós. Agraeixo als presidents i als corresponents de les nostres Federacions, a tots els directors i als responsables dels cors, als assistents eclesiàstics, i a vosaltres, cantaires fantàstics junt amb els vostres estimats pares. És una veritable comunitat de l’Església. És una Església viva i autèntica. El Senyor Ressuscitat viu en nosaltres! Ell és la nostra força i la nostra esperança!
Davant nostre es presenten grans reptes i el Congrés Internacional del 2017 a Rio de Janeiro i el 2018 a Barcelona. Us ho recomano, prepareu-vos ja ara per aquesta festa d’esperança i de joventut de l’Església. Que no perdem l’entusiasme pel fet de rebre la gràcia de Déu, que els nostres cors i les obres donin testimoni de la fe que professem! Per favor, seguiu amb el desenvolupament musical, perquè un bon music d’església significa també un bon músic en general.
Demano a Déu Misericordiós que us concedeixi la seva gràcia. I us ho prego: encenguem l’espurna de la gràcia de Déu que és en nosaltres. Us abraço a cadascuna i a cadascun de vosaltres amb la pregària de Joan Pau II del 2002, pregant per tota la nostra família de Pueri Cantoresa tots els racons del món:
Déu, Pare misericordiós,
que has revelat el Teu amor en el teu Fill Jesucrist,
i l’has vessat sobre nosaltres en l’Esperit Sant, Consolador,
Et confiem avui els destins del món i de tot home.
Et confio tota la comunitat de Pueri Cantores.
Inclina’t vers nosaltres pecadors,
Cura la nostra feblesa,
Venç tot mal,
fes que tots els habitants de la terra
experimentin la teva misericòrdia,
per tal que en Tu, Déu U i Tri,
trobin sempre la font de l’esperança.
Pare Etern,
per la dolorosa Passió i la Resurrecció del teu Fill,
tingues pietat de nosaltres i del món sencer! Amén.

Carissimi Pueri Cantores,

Tantissimi sentimenti e buoni pensieri ci accompagniano oggi, mentre ricordiamo il Santo Padre Giovanni Paolo II. Ci vengono in mente numerosi incontri vissuti con Lui, sempre edificanti e toccanti i cuori di ognuna e ognuno di noi. Quanti noi abbiamo dei ricordi meravigliosi di incontri con quel Buon Pastore! Egli ci fu dato da Dio come profeta che ricordava al mondo la destinazione all’eternità. Fu mandato a noi e al mondo intero per annunciare il Messaggio della Divina Misericordia. Suor Faustina Kowalska sentì quel messaggio nelle sue apparizioni, ma fu Giovanni Paolo II a mostrare questa speranza a tutto il mondo e a persuaderci che Dio è ricco di misericordia. A cavallo dei millenni, il Grande Papa incontrò i Pueri Cantores durante il nostro Congresso tenuto a Roma, il 31 dicembre 1993. In quell’occasione ci disse: “che il vostro canto oltrepassi le frontiere! Sapete che la parola angelosignifica inviato. Così anche voi, a modo vostro, siete inviati a diffondere la gioia di Dio e a mostrare attraverso il vostro canto che la fede è più forte del dubbio, che la speranza è più forte della disperazione, che l’amore è più forte della morte”. Penso che queste parole ancor oggi risuonino nelle nostre orecchie, raggiungendo i cuori dei Pueri Cantores dell’intero mondo. Forse proprio in ciò deve esprimersi la nostra vocazione: varcare le frontiere grazie a gioia, fede, speranza e amore! Questo messaggio rimane sempre attuale! Il mondo ha sempre bisogno del nostro annuncio della Buona Novella di Dio attraverso la musica dei valori. Affinché, come disse lo stesso Pontefice nel 2002, durante la dedicazione del Santuario della Divina Misericordia a Cracovia – dello stesso in cui vivemmo il nostro Congresso nel 2007 – “si compia la salda promessa del Signore Gesù: da qui deve uscire «la scintilla che preparerà il mondo alla sua ultima venuta» (cfr. Diario, 1732 – ed. it. p. 568). Bisogna accendere questa scintilla della grazia di Dio. Bisogna trasmettere al mondo questo fuoco della misericordia. Nella misericordia di Dio il mondo troverà la pace, e l’uomo la felicità!” Dio è misericordioso e anche, come fin dall’inizio del suo pontificato ribadisce a tutti Papa Francesco: “Egli non si stanca mai di concederci questa grazia”. Continuiamo a spalancare i nostri cuori all’azione di questa grazia! Diffondiamo anche cantando questo messaggio che costituisce la speranza per il mondo! Oggi il Signore ci manda come apostoli della misericordia, qui ed ora. Avendo ricevuto da Lui il dono del perdono, sappiamo condividerlo con gli altri. Tali sono pure i miei sentimenti per voi. Desidererei convincere tutti quanti, ancora una volta, a testimoniare con coraggio davanti alla gente che Dio è la nostra Vita e la nostra Risurrezione, che le nostre opere di misericordia derivano da questa fede e che la vita ha senso nell’amore del Salvatore.
Alla conclusione del mio mandato quale presidente della FIPC, ci manca ancora un anno e mezza. Vorrei tanto in questo periodo visitare nuovamente tutte le Federazioni nazionali per rafforzare speranze e motivazioni per il lavoro dedicato alla gloria di Dio e al bene dell’uomo. Affronterò dunque volentieri – come segno della mia riconoscenza per voi tutti – viaggi nei vostri Paesi. Auspico che i nostri appuntamenti siano momenti di unità, di un ascolto attento delle vostre voci e che vi diano slancio di speranza per i futuri anni della vostra attività. La Federazione Internazionale è una famiglia stupenda perché è composta di voi. La forza della nostra comunità è l’unità nella diversità, la comprensione e il rispetto reciproco. Sappiamo essere contenti per i successi altrui e vivere insieme le difficoltà.

Mi ricordo tanta benevolenza e cordialità che mi offrivate quando venivo a trovarvi gli anni scorsi. In maniera speciale rievoco i momenti bellissimi della preghiera comune in Congo e in Burundi, la visita piena di speranze in Sri Lanka e in India, l’esperienza dell’amore della Chiesa in Corea del Sud, Brasile, USA e Canada, l’esperienza di un grandissimo cuore in Messico, della saggezza della Chiesa in Francia, Germania, Svizzera e Austria, della gioia e spontaneità in Catalogna, Spagna e Italia, delle buone fundamenta della nostra comunità in Svezia e in Irlanda, del servizio alla missione della Chiesa in Belgio e in Olanda. Porto sempre nel cuore la mia Federazione d’origine, la Federazione polacca. Sono felice per le vostre conquiste, specialmente quelle spirituali, di cui sento parlare sempre con gioia. Cerco anche di accompagnarvi nelle prove. Ogni giorno prego per i Pueri Cantoresnella Liturgia delle Ore. Sono fiero di voi che riusciamo a rimanere insieme in tutti questi anni. È una nostra forza immensa e chiedo il Signore che sia sempre così. Vi ringrazio che ciascuno di noi è alla pari dell’altro in una comunità talmente grande e svariata. Ogni federazione, e non importa se sia la prima o l’ultima secondo la data di nascita, se sia grande o piccola per la numerosità dei cori, in sviluppo o in crisi, è una famiglia di un rispetto reciproco, che nel nome di Dio Onnipotente, usando il linguaggio della musica, proprio in tale modo annuncia la Buona Novella della Salvezza. Ogni federazione è ugualmente importante e necessaria per la famiglia internazionale. Ci uniscono tanti legami di amicizia che sono il nostro tesoro più prezioso. Ringrazio i presidenti e i corrispondenti delle nostre Federazioni, tutti i direttori e i tutor dei cori, gli assistenti ecclesiali, e voi, coristi fantastici assieme ai vostri carissimi genitori. È una vera comunità della Chiesa. È una Chiesa viva e autentica. Il Signore Risorto vive in noi! Lui è la nostra forza e la nostra speranza!
Davanti a noi si estendono grosse sfide e il Congresso Internazionale nel 2017 a Rio de Janeiro e nel 2018 a Barcellona. Mi raccomando, preparatevi già adesso a questa festa di speranza e di giovinezza della Chiesa. Non manchiamo dell’entusiasmo per il fatto di ricevere la grazia di Dio, che i nostri cuori e le opere testimonino la fede che confessiamo! Per favore, proseguite anche nello sviluppo musicale, dato che un buon musicista ecclesiale significa un buon musicista in generale.
Chiedo a Dio Misericordioso di concederci la sua grazia. E vi prego: accendiamo la scintilla della grazia di Dio che è in noi. Abbraccio ciascuna e ciascuno di voi con la preghiera di Giovanni Paolo II del 2002, pregando per tutta la nostra famiglia Pueri Cantoresin tutti gli angoli del mondo:

Dio, Padre misericordioso,
che hai rivelato il Tuo amore nel Figlio tuo Gesù Cristo,
e l’hai riversato su di noi nello Spirito Santo, Consolatore,
Ti affidiamo oggi i destini del mondo e di ogni uomo.
Ti affido tutta la comunitàPueri Cantores.
ChinaTi su di noi peccatori,
risana la nostra debolezza,
sconfiggi ogni male,
fa’ che tutti gli abitanti della terra
sperimentino la tua misericordia,
affinché in Te, Dio Uno e Trino,
trovino sempre la fonte della speranza.
Eterno Padre,
per la dolorosa Passione e la Risurrezione del tuo Figlio,
abbi misericordia di noi e del mondo intero! Amen.


Photography:
Stiftung Haus der Geschichte der Bundesrepublik Deutschland
www.hdg.de